Cada cop que un residu surt d’una instal·lació per ser tractat en una altra, comença un procés amb obligacions legals molt concretes.
Per a les empreses que generen residus perillosos i no perillosos, conèixer bé aquestes regles no és només una qüestió de compliment. Un error a la documentació pot paralitzar una recollida, provocar el rebuig dels residus en destinació o derivar en sancions. En aquest article repassem què diu la norma i com organitzar el trasllat de residus amb seguretat.
Què es considera trasllat de residus
El Reial decret 553/2020, de 2 de juny, és la norma que regula el trasllat de residus a linterior del territori de l’Estat. S’aplica als trasllats de residus entre comunitats autònomes per a la seva valorització o eliminació, inclosos els que van a instal·lacions de tractament intermedi o d’emmagatzematge. Aquest Reial decret sintegra en el marc general de la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular.
No tot transport és un trasllat a efectes legals. La norma exclou algunes activitats de recollida inicial, com el transport que fan les empreses d’instal·lació o manteniment des del lloc on generen el residu fins a les instal·lacions pròpies, sempre que sigui conseqüència de la seva activitat. El transport posterior des de la planta del productor fins a la planta de tractament sí que seria un trasllat.
I els moviments de trasllat de residus a l’interior d’una mateixa comunitat? La disposició addicional segona del Reial decret estableix que les comunitats autònomes regulen els moviments dins del seu territori i ho han de fer de forma coherent amb el règim europeu de trasllat, especialment pel que fa al document d’identificació, al contracte de tractament ia la notificació prèvia. Per això convé revisar també la normativa autonòmica aplicable.
Qui és l’operador del trasllat
L’operador del trasllat de residus és la figura sobre la qual recauen les obligacions documentals principals. Seguint lordre jeràrquic establert per llei, per defecte, el productor del residu es considerarà loperador del trasllat. Tot i això, la norma contempla altres possibilitats:
- El gestor dun magatzem de recollida, quan agrupa petites quantitats de residus de diversos productors en un únic vehicle.
- L’agent o el negociant, sempre que hagin estat autoritzats per escrit per algun dels operadors anteriors. Si el negociant o agent incompleixen la seva responsabilitat, respon la figura que els va autoritzar.
- El posseïdor dels residus, quan totes les figures anteriors siguin desconegudes.
Identificar correctament l’operador des del principi evita duplicitats i llacunes a la cadena de responsabilitat.
Els documents de trasllat obligatoris
La normativa es recolza en tres documents de trasllat. Els dos primers són comuns a tots els trasllats; el tercer només és obligatori en determinats casos.
Contracte de tractament
El contracte de tractament és un acord entre l’operador del trasllat i el gestor de la instal·lació de tractament de destinació, i cal que hi hagi abans d’iniciar qualsevol trasllat. Normalment cobreix tots els trasllats previstos durant un període determinat.
El contracte ha de recollir, entre altres aspectes, la quantitat estimada de residus, el codi LER, la periodicitat dels trasllats, el tractament previst, les condicions d’acceptació i les obligacions de cada part en cas de rebuig dels residus per part del destinatari.
Document d’identificació
Acompanya els residus des de l’origen fins a la recepció a la destinació. Permet conèixer en tot moment el tipus de residu, l’origen i la destinació, l’operador del trasllat i les dades del transportista. El gestor de destinació hi deixa constància de l’acceptació o el rebuig dels residus.
En cas de rebuig, l’operador pot tornar el residu a l’origen (amb el document d’identificació indicant-ne la devolució) o enviar-lo a una altra instal·lació, amb un nou document d’identificació; l’operador d’aquest trasllat nou continua sent l’inicial.
Els documents didentificació són clau per a la traçabilitat. L’operador del trasllat i els gestors que hi intervenen, inclòs el transportista, han d’incorporar la informació als arxius cronològics i conservar almenys tres anys una còpia signada pel destinatari.
Sobre aquest punt:
- El gestor de destinació té com a màxim 30 dies des del lliurament per remetre el document didentificació complet amb la data dacceptació o rebuig.
- En trasllats amb notificació prèvia, l’operador conserva les notificacions almenys 3 anys des que s’acaba la vigència.
Notificació prèvia
És obligatòria en dos supòsits:
- Trasllats de residus, perillosos i no perillosos, destinats a eliminació.
- Trasllats de residus perillosos, de residus domèstics barrejats (codi LER 20 03 01) i dels que es determinin reglamentàriament, destinats a valorització.
Un cop registrada la notificació, les comunitats autònomes d’origen i de destinació disposen de 10 dies per oposar-se al trasllat, o de 2 dies en cas de força major, accident o una altra emergència. Si no hi ha oposició en aquest termini, el trasllat es pot fer. A més, és possible presentar una notificació general, amb una vigència màxima de tres anys, per a residus de característiques físiques i químiques similars que es destinin a una mateixa instal·lació.
Segons la disposició addicional primera, aquests tràmits es fan per via electrònica, a través del procediment del Ministeri (eSIR) o de la seu electrònica de cada comunitat autònoma, segons l’opció triada per cada territori. Si vols aprofundir en aquest punt, t’ho expliquem al nostre article sobre les plataformes de documentació de residus a Espanya.
Trasllats fora d’Espanya: un marc diferent
Quan els residus entren o surten del país, s’aplica la normativa europea: el Reglament (UE) 2024/1157 , d’11 d’abril del 2024, que substitueix l’anterior Reglament del 2006.
Amb la major part de les seves disposicions en aplicació des del 21 de maig de 2026, obliga a tramitar electrònicament, a través de la plataforma DIWASS, els trasllats internacionals subjectes a notificació o requisits d’informació general. És un àmbit diferent del dels trasllats de residus dins de l’Estat, però cada cop més rellevant per a indústries amb destinacions de tractament a altres països.
Errors habituals i com evitar-los
A la pràctica, moltes incidències en la gestió de residus tenen el seu origen en errors evitables:
- Iniciar el trasllat sense un contracte de tractament vigent.
- No identifiqueu si el residu requereix notificació prèvia.
- Usar un procediment electrònic que no correspongui a la comunitat autònoma dorigen o destí.
- No conserveu les còpies signades dels documents d’identificació.
- No tingueu en compte que, si el residu és mercaderia perillosa, el transport pot regir-se a més per la normativa ADR.
Comptar amb un gestor de residus autoritzat i amb experiència ajuda a prevenir aquests errors. Un bon gestor coneix els requisits de cada tipus de residu, es coordina amb la resta dagents implicats i aporta traçabilitat documental en cada moviment.
