Els equips electrònics i elèctrics s’han convertit en una part essencial de la vida de les persones i en depenem per a multitud de tasques quotidianes. A causa d’aquest augment desmesurat de dispositius electrònics, també es produeixen més deixalles d’aquest tipus, anomenats comunament escombraries electròniques o e-waste. Aquests residus s’acumulen en forma de tones a abocadors o centres de reciclatge, creant així un problema ambiental important.
Què són les escombraries electròniques
El ràpid avenç de la tecnologia i el constant llançament de nous i millors productes han accelerat la generació d’escombraries tecnològices, convertint-la en un dels fluxos de residus de més ràpid creixement al món. En l’actualitat, més de 50 milions de tones de deixalles electròniques són generats anualment, Si no canviem aquesta tendència s’estima que podríem assolir, segons l’ONU, els 120 milions de tones de residus electrònics el 2050 .
L’organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) defineix deixalla electrònica com tot dispositiu alimentat amb energia elèctrica la vida útil del qual acaba. Per tant, les escombraries electròniques fan referència a tots aquells aparells electrònics i electrònics que han estat descartats, perquè estan trencats, s’han quedat antiquats o simplement s’han volgut renovar per versions més noves.
Aquests dispositius són complexos i contenen una varietat de materials altament contaminants que, sovint, acaben en llocs imprevistos. Els residus electrònics tenen substàncies perilloses com metalls pesants, com ara mercuri, plom, cadmi, crom, arsènic i antimoni, que tenen el potencial de causar greus danys a la salut i al medi ambient. Tot i això, també contenen materials recuperables, com or, plata, coure i plàstics, que poden ser reciclats i reutilitzats promovent la circularitat. A més, la gestió correcta de les escombraries electròniques no només ajuda a reduir l’impacte ambiental negatiu, sinó que també fomenta la necessitat d’extreure nous recursos naturals.
Tipus d’escombraries electròniques
Dins del que es considera escombraries electròniques no només trobem mòbils i pantalles, sinó infinitat de productes tecnològics complexos classificables en diversos tipus segons el tipus de dispositiu i la seva funció:
Electrodomèstics grans
En aquest grup incloem frigorífics, congeladors, equips refrigeradors, rentadores i molts altres aparells comunament usats a les llars. La gran mida que tenen els fa difícils de gestionar.
Electrodomèstics de mida petita
En aquesta categoria trobem aparells electrodomèstics d’ús quotidià com aspiradores, torradores, cafeteres, planxes i molts d’altres. S’utilitzen tant i n’hi ha de tantes marques i models que l’excés d’aquests contribueix significativament al problema de les escombraries electròniques.
Equips d’informàtica i telecomunicacions
Aquí s’inclouen ordinadors, portàtils, impressores, telefonia mòbil, tauletes i equips diversos. Aquests dispositius contenen una gran quantitat de materials perillosos que requereixen un maneig adequat per evitar la contaminació ambiental.
Equips de consum i panells fotovoltaics
Inclouen televisors, pantalles, càmeres, consoles de videojocs i equips dàudio. Aquests dispositius són sovint reemplaçats amb freqüència a causa de la ràpida evolució tecnològica.
Dins d’aquesta categoria també trobem els panells fotovoltaics els quals tot i que el seu ús com a energia neta i sostenible, també generen un tipus específic d’escombraries electròniques al final de la seva vida útil que cal tractar adequadament, ja que contenen materials semiconductors com el vidre , el metall i silicis entre altres. A més, la seva gran mida i la quantitat de plaques que s’arriben a instal·lar en grans superfícies fa que es generin grans volums de residus i es requereixen instal·lacions específiques per al tractament correcte.
Làmpades
En aquest grup trobem bombetes fluorescents, llums de neó i LEDs els quals contenen mercuri i altres materials tòxics.
D’aquesta manera, podríem continuar classificant els residus electrònics mitjançant molts més grups com ara joguines electròniques, màquines expenedores, equips esportius o equips mèdics, entre molts d’altres. Tot i així, totes les categories comparteixen el mateix problema: Materials tòxics que s’han de gestionar correctament i molts altres recuperables mitjançant el reciclatge.
Quins països generen més escombraries electròniques
Els principals generadors d’escombraries electròniques a nivell mundial són els Estats Units i la Unió Europea. Aquestes regions són conegudes per la seva alta producció de dispositius electrònics a causa de l’elevat nivell de consum i de la ràpida obsolescència tecnològica que impulsa la renovació constant d’equips.
A més, els països emergents, com la Xina, estan experimentant un augment significatiu en la generació d’escombraries electròniques. A mesura que aquests països experimenten un creixement econòmic i requereixen més tecnologia, la demanda de dispositius electrònics també augmenta, fet que contribueix a l’increment en la producció de residus electrònics.
Aquest fenomen reflecteix una tendència global en què el creixement econòmic i el desenvolupament tecnològic van de la mà amb un augment en la generació d’escombraries electròniques.
On pararà les escombraries electròniques
Les deixalles electròniques sovint s’incineren o bé són els abocadors els que acaben acumulant una gran varietat de residus d’aquest tipus malgrat els esforços de la població i els gestors de residus per separar i reciclar els components electrònics. A més, molts acaben viatjant fins a abocadors de tot el món, especialment aquells de països empobrits.
Un exemple clar d’aquesta situació és Ghana. A la seva capital, Accra, hi ha una gran quantitat de mercats de segona mà i una xarxa en expansió de tallers de reparació que intenten rescatar la funcionalitat dels dispositius descartats. Tot i això, entre aquestes activitats comercials també hi ha un vast abocador de residus electrònics, com a testimoni de la desigualtat i l’economia global.
Aquests abocadors, tant els de deixalles electròniques com els tradicionals, no només constitueixen una amenaça per al medi ambient local, sinó que també representen un risc per a la salut dels qui viuen i treballen a prop seu. Els treballadors, sense equip de protecció adequat, inhalen fums tòxics i manipulen substàncies perilloses, com ara mercuri, plom i cadmi, que poden causar greus problemes de salut a llarg termini. L’impacte no es limita només als treballadors; les comunitats properes també pateixen les conseqüències de la contaminació del sòl i laigua. La gestió correcta d’aquests residus electrònics ha de ser sota protecció estricta i garantint abans que res la seguretat de treballadors, ciutadans i medi ambient.
Impacte de les escombraries electròniques al medi ambient
Les escombraries electròniques s’han convertit en un problema ambiental de proporcions importants. No es tracta només de desfer-nos dels nostres vells dispositius, sinó de l’impacte que tenen al medi ambient quan no es gestionen adequadament.
Per veure aquest impacte, considerem algunes dades: un sol tub de llum fluorescent pot contaminar fins a 16.000 litres d’aigua, mentre que una bateria de níquel (comú als telèfons mòbils) pot afectar fins a 50.000 litres d’aigua o un televisor contaminaria 80.000 litres més . Per tenir-ho en compte, algunes de les deixalles electròniques més contaminants actualment són les targetes electròniques, els llums fluorescents, els ordinadors descriptori i portàtils, impressores, càmeres de vídeo, monitors, televisors, telèfons mòbils i equips dàudio.
Cada vegada que rebutgem un dispositiu electrònic, alliberem metalls pesants tòxics al medi ambient. Aquests contaminants no només afecten els ecosistemes aquàtics, sinó que també poden ingressar a la cadena alimentària, representant una amenaça per a la salut humana.
A Sircat oferim el servei de gestió de RAEE dissenyat per abordar els desafiaments ambientals vinculats a la ràpida evolució tecnològica i l’augment de l’obsolescència de dispositius electrònics. Oferim solucions integrals amb l’objectiu de garantir la màxima recuperació de materials i que aquests es puguin tornar a utilitzar, apostant plenament per la circularitat.
